Introducció a la guia d'art (monuments i rutes) d'Albaida, València.
Albaida és una localitat de la província de València. La comarca on es troba, la Vall d'Albaida, pren el seu nom d'esta. L'origen d'este gentilici és àrab, significa "La blanca", segurament pel color blanc predominant en les terres del lloc. Es troba situada a mitjan camí entre València i Alacant. Albaida és anomenada ciutat pel Rei Alfons XIII en 1906. Albaida compta amb 6.269 habitants, segons l'INE en 2007.
Albaida mostra vestigis de poblament des d'època ibera, encara que la ciutat com a tal té origen musulmà, passant a formar part de la Corona d'Aragó en 1244, expulsant al poc de temps als musulmans de la vila i repoblant-se amb cristians. En 1604, va passar a denominar-se marquesat d'Albaida del que formava part la ciutat i els seus pobles limítrofs. Albaida va adquirir un gran protagonisme durant la Guerra de la Independència per la seua resistència contra els francesos, en este mateix segle s'assenten les bases del cultiu de la vinya i la indústria de la cera, germen de l'auge que en el segle XX es produirà en la indústria i la fabricació tèxtil.
Monuments d'Albaida
Albaida va ser declarada d'atracció turístic l'any 2002 pel seu interessant conjunt historicoartístic i museístic. El nucli antic, encara conserva restes de les muralles almohades i és on es troben els monuments més importants de la població. Des de la Plaça de la Vila es pot passejar pels estrets carrerons, admirar antics casalots i cases emblanquinades i edificis emblemàtics com el Palau dels Milà i Aragó i l'església arxiprestal de Santa Maria . La visita es pot completar amb uns quants museus, com el museu de betlems, la casa- museu José Segrelles i el museu de titelles.
Muralles Medievals
Encara poden veure's per la ciutat restes de les muralles medievals (del segle XI al XIV), quasi tots assimilats a construccions més modernes, però encara queden unes quantes portes d'accés, com la porta de la Vila o Porta de la Vila que va ser l'entrada principal a la ciutat i és la més cridanera constructivament. Es va construir en 1460 amb carreus de pedra calcaris i es tanca en la seua part superior per un arc de mig punt en què hi ha un teuladell de teula àrab. La dovella central s'adorna amb l'escut d'armes del primer comte d'Albaida. En 1522 va patir danys durant les Guerres de les Germanies, quedant testimoni d'açò encara en els seus murs i per la reconstrucció que es va fer posteriorment, amb materials de pitjor qualitat que els originals.
La Porta d'Ontinente o Porta d'Ontimyent va ser construïda en el segle XIV aprofitant una torre sentinella islàmica del segle XIII. Un altre accés antic que encara es conserva és la Porta d'Aljorfa o Porta de València, entre la vila i el barri de Raval Jussà o de Baix, que estava en l'arribada al camí de València i mirava cap al poblat d'Aljorfa. Es troba en la zona més baixa del poble i en l'Edat Mitjana quedava extramurs, esta porta es va eixamplar en la seua part inferior durant el segle XX per a facilitar l'accés de vehicles.
Plaça de la Vila
Per la Porta de la Vila arribem directament a la Plaça de la Vila, on encara veiem alguns llenços de l'antic recinte murallat presents en edificacions. En esta plaça trobem quasi tots els edificis i monuments importants de la localitat: l'església de Santa Maria de l'Assumpció, la part posterior del palau dels Milà i Aragó, l'accés a la casa museu de José Segrelles, la casa dels Valcaneda (amb cronologia del segle XVI, ací s'ubicava antigament l'ajuntament), el museu de betlems, el Museu Internacional de Titelles i la casa Abadia (segle XVIII).
Església Arxiprestal de Santa Maria
L'Església Arxiprestal de Santa Maria ubicada en la plaça de la Vila, és una important construcció realitzada entre 1592 i 1621 en estil gòtic valencià, que va substituir a una més antiga (del segle XIII) i més xicotet, dedicada a l'Asunción de María. Posteriorment va ser restaurada, en 1830. Té un alt campanar de planta quadrada utilitzat com a torre de vigilància fins a mitat del segle XIX, quan se li afig la rematada que ara pot contemplar-se. La fatxada destaca per la seua simplicitat i les seues dos portades renaixentistes.
La seua planta presenta nau única amb capelles entre contraforts. En les capelles es pot disfrutar de distintes obres d'art com les escultures neobarrocas de Gallarza, el llit imperial de la Mare de Déu d'agost (del segle XVII) i una preciosa pila baptismal de marbre del segle XVIII. L'altar major pertany al XVII. La decoració es completa amb obres ja contemporànies, ja que moltes de les pintures de l'església les va realitzar l'albaidense José Segrelles, com els llenços de la capella Real de la Comunió (edifici adjacent ja de cronologia del segle XIX). En la sagristia podem trobar diverses peces úniques d'orfebreria religiosa, entre les que destaca la Vera Creu, un reliquiari de plata realitzat en el segle XV en estil gòtic.
Palau dels Milà i Aragó
El Palau dels Milà i Aragó, és junt amb l'església comentada, un dels edificis emblemàtics d'Albaida i està considerat Bé d'Interés Cultural. El seu origen es deu a les primeres muralles construïdes pels àrabs en el segle XIII, ja que el Palau va aprofitar tres de què van ser torres de defensa de la ciutat per a la seua conformació: la de Ponent, la central i la torre Palatina. S'erigix a finals del segle XV (1471-1477) amb aspecte palatí com a residència dels marquesos d'Albaida, i entre els seus murs s'adossava la Porta de la Vila.
El palau va patir una gran reforma en els últims anys del segle XVI i principis del XVII, quan es va derrocar part del Palau degut a la reedificació de l'Església Arxiprestal que necessitava més terreny. En el segle XIX es va habilitar l'actual entrada principal des de la plaça Major, consolidant-se al mateix temps la base de les torres. En els fronts del Palau destaquen preciosos escuts heràldics de distintes èpoques.
L'interior del palau té importants les pintures barroques de l'albaidense Bertomeu Albert (de finals del segle XVII). D'entre les diferents estades del Palau, especialment significatives són: la Sala del Tron, de la Música, del Crist, la Blanca i el dormitori i la sala del marqués. En la part ja rehabilitada del palau, amb accés des de l'interior, s'haja el Museu Internacional de Titelles d'Albaida. Al palau es troba també una gran maqueta que reconstruïx la vila d'Albaida del segle XV de manera detallista i ben documentada. Per desgràcia, al Gener del 2008 el Palau va patir un va incendiar que va destruir una part del mateix.
Convent de la Puríssima dels Pares Caputxins
El convent de la Puríssima dels Pares Caputxins, està situat en la plaça del convent. És un construcció gòtica de què només queda hui en dia la seua església, de nau central amb dos laterals amb capelles. Adossades al costat dret de l'església trobem estades de diferents altures, amb finestretes de rajola massissa i reixes de ferro forjat. La fatxada de l'antiga església del convent encara conserva un interessant conjunt de taulellets, destaca per la seua blancor i la seua triple alçada.
Altres monuments i museus d'Albaida
A banda d'estos monumentals edificis d'Albaida, altres instal·lacions mereixen l'atenció, com la Casa- Museu del Pintor albaidense José Segrelles (1885-1969), ubicada en una carrereta que dóna a la plaça del Pintor Segrelles, prop de les construccions anteriorment comentades. Es tracta d'una casa dissenyada i construïda pel propi artista en 1943, en la que destaca la decoració de gran part de l'edificació amb motius àrabs. Els hereus s'han ocupat de conservar-la com quan este vivia. Es guarda en el seu interior més de 150 obres originals del pintor, moltes d'elles il·lustracions per a llibres com El Quixot, Les mil i una nits, o les novel·les de Blasco Ibáñez. La biblioteca està molt ben dotada, amb uns 11.000 exemplars.
Un altre museu interessant de la població és el de Betlems. Va ser inaugurat Al desembre del 2002 i alberga una gran col·lecció de diorames realitzats majoritàriament per l'Associació de Belenistas d'Albaida que ambienten distints passatges bíblics en llocs emblemàtics de la pròpia ciutat.
El Museu Internacional de Titelles d'Albaida. Es troba en l'interior del Palau dels marquesos, i exhibix titelles de tot el món. Els titelles tenen gran tradició en la zona, celebrant-se cada any la Mostra de Titelles de la Vall d'Albaid. Va ser un grup de teatre de titelles local el que li va liderar la idea de realitzar un museu, que es va inaugurar en 1997. Conté unes quantes sales d'exposició, centre de documentació i sala de projeccions i un xicotet taller didàctic per al maneig pràctic dels titelles.
Sala d'Exposicions Francisco Ridaura. Es tracta d'una sala d'exposicions, dedicada a un pintor local contemporani, on pot veure's l'exhibició permanent de la seua obra, en la que predominen els paisatges i vistes del seu Albaida natal. Està situada'n El carrer Eduardo Torres núm. 6.
A banda de totes estes instal·lacions i monuments, per tota la ciutat poden contemplar-se belles fonts de pedra. En el carrer Nicolás Factor, trobem una del segle XVII. Cap a la Plaça de la Vila, la font de la plaça del segle XVII la rematada escultòrica barroc de la qual formava part de l'antiga muralla. També en el carrer Major es troba la font de la Barrera, del segle XVII. Una altra font monumental és la del final del carrer Nou, la Font del Lleó o de la Mare de Déu del Remei, de 1884, amb dotzes aixetes, l'escultura d'un lleó i entre la rica decoració, l'escut d'Albaida. La font del Barri, en el carrer Arqueòleg Ballester, és una font pública construïda en 1789 amb un mur sobre el qual es disposen dotzes canelles, dos escultures paganes i una fornícula de Sant Antoni Abad, patró del Barri, completen la decoració.
En la ciutat d'Albaida, es troben també diverses ermites molt senzilles que es van alçar o van reedificar en el segle XIX, destaquen per la seua decoració ceràmica: ermita de Sant Joan, ermita de Sant Miquel, ermita de Sant Antoni Abad, ermita de Sant Josep.
(Autora de l'article/col·laboradora d'ARTEGUIAS:
Natalia Molinos Navarro)
